Consell Islàmic Cultural de Catalunya 

     , // .
   
ACTUALITAT 

Incògnites del virus

Edició08-05-2009 |periodico.cat

 

 

 

 

1. ¿El virus pot variar i fer-se més mortal?

L'A/H1N1 mexicà està patint contínues mutacions a l'entrar en contacte amb animals d'espècies diferents del porc i podria incrementar o atenuar la seva potència infecciosa els pròxims mesos. Amb tot, els experts veuen poc probable que aquest virus, que en la seva fase de teòrica màxima virulència --quan acaba de travessar la barrera d'espècies-- no està mostrant una extrema malignitat, es transformi a curt termini en un organisme d'alta letalitat. El que sí que s'espera és que estengui els seus efectes cap a sectors de població que fins ara han estat poc afectats: persones grans i nens. Això sí que podria ser causa d'una mortalitat més gran.

2. ¿S'esperava que vingués del Sud-est Asiàtic?

Així ha estat històricament amb els virus gripals --d'origen aviari-- que, després de diverses mutacions i contactes amb l'ésser humà, van causar la pandèmia gripal de 1918 i les grans epidèmies de 1968 i 1977. I així se suposava que havia de passar aquesta vegada, des que el 2003 van sorgir a la Xina i altres països asiàtics les epidèmies de grip iniciades en aus. L'amuntegament d'animals i persones en nombroses granges d'aquesta zona del planeta feia pensar això. La hipòtesi se sostenia en el fet que les aus migren i recorren el món. Al final, no ha passat res de tot això. El propagador és un animal que no migra, el porc, i el continent és Amèrica.

3. ¿Se n'anirà del tot o hi haurà rèpliques infeccioses?

Les grans epidèmies de la història causades per un virus gripal nou han encadenat dues o tres rèpliques de forta expansió vírica en un curt espai de temps, en un mateix any. No s'espera que aquesta epidèmia sigui una excepció. Els científics de l'OMS no descarten que la segona onada infecciosa del virus mexicà aparegui la tardor que ve, quan s'acosti la temporada freda de l'hemisferi nord. En aquest cas, afectarà també l'hemisferi sud ja que les pandèmies trenquen els cicles estacionals. A cada rèplica, el virus mostra una virulència diferent de l'anterior. A la del 1918, la primera onada va ser benigna. La segona, extremadament mortal.

4. ¿És habitual que ataqui les persones molt joves?

No ho és, tot i que això és el que està passant amb el virus mexicà. L'explicació precisa d'aquest fet es desconeix, les hipòtesis abunden. Una diu que l'A/H1N1 se centra en els menors de 25 anys perquè no van patir les dues últimes epidèmies en què hi va haver canvi de virus --la de 1966 (grip de Hong Kong) i la de 1977 (la grip russa)-- i no tenen anticossos contra virus agressius. Una altra hipòtesi indica que es deu a una resposta exagerada del sistema immunològic dels joves, cosa que acaba autoagredint els seus pulmons. Un sector de científics suggereix que aquest fet es deu a un mimetisme: els virus joves atrauen sobretot defenses joves.

5. ¿Pot desplaçar el virus gripal de cada hivern?

Els microbiòlegs no descarten que sigui així. Fins i tot ho consideren una renovació pròpia dels cicles que històricament han seguit els virus de la grip. Les grans epidè-
mies renoven les famílies de virus que circulen constantment d'un hemisferi a un altre, marcant un punt i a part en el tipus d'epidèmia de l'hivern següent. El virus mexicà podria introduir un d'aquests grans canvis i desplaçar els subtipus A/H3N2 i A/H1N1, que estan en circulació des del 1968 i 1977, considerats envellits. La selecció vírica amb què l'OMS compon cada any la vacuna antigripal podria ser molt nova l'hivern que ve.

6. ¿Per què aquest virus és menys letal que l'aviari?

El virus de la grip aviària, H5N1, va mostrar una letalitat superior al 80%: només 20 de cada 100 infectats no van morir. L'A/H1N1 de la grip mexicana mostra, de moment, una letalitat inferior a l'1%. Aquesta característica s'atribueix al fet que en la seva composició hi ha intervingut un virus de grip humana, fet que pressuposa una certa adaptació als humans. Un altre factor clau és que procedeixi del porc, animal que intercanvia els seus virus amb les persones de forma habitual. Les aus, no. El virus aviari no es va adaptar als humans i no es va encomanar entre persones. El salt genètic d'au a humà va ser letal.

7. ¿Quina eficàcia tenen els antivirals amb què es tracta?

Els dos antivirals que es consideren indicats per acabar amb una pandèmia causada per un nou virus gripal, oseltamivir i zanimivir, no s'administren davant les grips de cada hivern. Això és així perquè es tracta de fàrmacs amb importants efectes secundaris, que tot just redueixen la intensitat de la infecció en qui ja la pateix. La seva funció és impedir que el virus es repliqui i reinfecti els que acompanyen el malalt. Els virus de la grip no tenen tractament efectiu: el microorganisme viu sis dies aproximadament i desapareix sense deixar seqüeles, excepte si la seva presència ha conduït a una infecció pulmonar.

8. ¿Quina funció tenen els missatges que emet l'OMS?

Aquesta organització emet missatges dirigits a tot el món i, per tant, anuncia mesures d'aplicació obligada o recomanacions, que impliquen tant els països rics com els que estan en desenvolupament. Això explica que els seus missatges hagin de ser adaptats a cada continent en funció de la situació sanitària dels països. A Europa, és la Unió Europea l'organisme que matisa les grans decisions sanitàries. Als Estats Units, el Centre de Malalties (Atlanta), institució que lidera al món la investigació sobre infeccions humanes. L'OMS té autoritat per marcar les fases d'alerta mundial davant de pandèmia gripal.

9. ¿És correcte utilitzar ara mascareta a Espanya?

A Espanya no es donen unes circumstàncies que aconsellin usar mascareta a les persones sanes. El virus de la grip es transmet per via aèria, a través de la respiració dels infectats. Per aquest motiu Salut indica que qui pateix aquesta grip nova i d'evolució incerta respiri a través d'una mascareta que, lògicament, s'ha de renovar cada quatre o cinc hores perquè no es converteixi en un caldo de cultiu víric. El contagi es pot produir si un malalt tus, parla o esternuda a un metre de distància d'una persona sana, o en un ambient tancat, com és un cine, una escola, un avió, un taxi, un tren o bé un comerç.

10. ¿Quin nom s'ha de donar a aquesta epidèmia?


Es planteja denominar-la mexicana, nord-americana o americana. De fet, se n'hauria de dir grip mexicana, ja que és en aquest país on s'ha produït el brot que exerceix de focus mundial de l'expansió vírica. La grip espanyola de 1918 va adoptar aquest apel.latiu per circumstàncies d'estratègia politicomilitar, ja que ni va ser Espanya el focus propagador, ni va acumular la xifra més alta de malalts. La premsa europea va censurar les morts causades per la grip a causa de la guerra i no es volia informar l'enemic. Espanya sí que va publicar els seus morts --100.000-- i l'epidèmia es va acabar identificant amb aquest país.

 
¿Qui som? | Contactar | Avís legal
2008-2009 © Consell Islàmic Cultural de Catalunya - 08001 - Barcelona - Espanya - Telèfon: (0034) 933 010 831