Consell Islàmic Cultural de Catalunya 

     , // .
   
ACTUALITAT 

El Papa suma errors i disculpes a jueus i musulmans per al desconcert dels catòlics

Edició18-04-2009 |elperiodico.cat

Elperiodico.cat.No fa falta ser un linx per adonar-se que qualsevol referència a la inutilitat del condó hipotecarà la visita d'un Pontífex de l'Església catòlica a l'Àfrica, especialment quan es tracta d'un primer viatge a la zona del planeta més devastada per l'epidèmia de la sida i l'anunci es formula unes quantes hores abans d'aterrar al continent negre. Tampoc sembla que s'hagi d'acollir els fills pròdigs de l'integrisme que renega del concili Vaticà II sense reparar en despeses, a expenses de causar un perjudici més gran del que es vol reparar. Però Benet XVI pot presumir d'haver fet miques el dogma de la infal.libilitat papal en el temps rècord de quatre anys de mandat, que es compleixen demà.
L'últim any del seu regnat, inaugurat el 19 d'abril del 2005, ha tornat a ser ric en ensopegades, per les quals ha hagut d'acabar disculpant-se. L'exercici va començar amb mal peu. L'abril del 2008, durant el seu viatge al Brasil, el país que compta amb la principal reserva de catòlics del món, el Papa alemany va afirmar amb aplom que "l'anunci de Jesús i del seu evangeli no va suposar, en cap moment, una alienació de les cultures precolombines, ni una imposició d'una cultura estranya". Les seves paraules suggerien que la colonització va ser un regal pel qual els indígenes es desvivien.
Després d'un incendi monumental, al qual es va apuntar amb entusiasme el president veneçolà, Hugo Chávez, a Joseph Ratzinger no li va quedar cap més remei que recórrer a la manguera per sufocar el foc. De tornada a la plaça de Sant Pere del Vaticà, el Pontífex va recordar que hi va haver "crims injustificables" que van acompanyar l'evangelització del continent americà. Deu dies abans, però, havia donat a entendre tot el contrari.

EXIGÈNCIA DE RECTIFICACIÓ
El quart any de Benet XVI al capdavant de la jerarquia que tracta de governar més de 1.100 milions de catòlics s'ha saldat amb un altre fiasco davant un altre destí prometedor. L'Àfrica és, juntament amb l'Àsia, on el catolicisme creix a més ritme i on menys sentit té posar en qüestió la fiabilitat del preservatiu, amb independència que el discurs de l'Església romana el demonitzi. La condemna ha procurat un altaveu a les veus que el fan responsable de milers de morts a mans del virus i una publicació cien- tífica de prestigi com The Lancet s'ha llançat a exigir-li que rectifiqui aquelles paraules. Trist balanç per a un viatge tan prometedor.
Per la publicació britànica no n'hi ha prou que L'Osservatore Romano, el diari que actua com a portaveu oficiós del Vaticà, es referís corrents i de pressa a l'eficàcia del condó com a pedra angular en la lluita contra la sida, això sí en companyia de l'abstinència i de la fidelitat. I que asseguri que el cinquè Pontífex encarregat de propalar el llegat aperturista del concili Vaticà II va voler dir que amb la distribució de preservatius, per si mateixa, no es podia lluitar contra la pandèmia.
La controvèrsia es va encendre quan encara no s'havien apagat les brases d'un altre sinistre devastador, del qual encara no es poden avaluar els seus efectes sobre el futur de l'Església catòlica. I, com llavors, una vegada més l'espurna que va encendre el foc va sortir de l'inquilí del palau apostòlic del Vaticà.
A començaments del 2009 Ratzinger va decidir corregir el seu antecessor i aixecar l'excomunió als quatre bisbes ordenats per l'arquebisbe Marcel Lefebvre el 1988, un integrista amb uns postulats medievals que el van situar a poc a poc fora de l'Església oficial després de la celebració del concili Vaticà II, del qual abominava. Els esforços realitzats per Benet XVI per elevar el rang de les misses celebrades en llatí, en què l'oficiant se situa d'esquena als feligresos, liberalitzant-ne la celebració, n'havien aplanat el camí. Tot i així, als lefebvrians encara els separava un món de l'Església que governa el Papa alemany, almenys sobre el paper. Tot i això, Benet XVI es va pensar que havia arribat el moment d'apiadar-se d'ells i permetre que tornessin a la casa del pare.
El Pontífex va tornar a fallar el càlcul i va topar amb una roca. Pel que sembla, no havia estat informat que un dels quatre prelats rehabilitats, el britànic Richard Williamson, pregonava des de feia anys que l'Holocaust no havia existit, així com les cambres de gas. Tampoc ningú li havia parlat mai que a la Fraternitat Sant Pius X, fundada per Lefebvre, en què s'enquadren els indultats, s'inocula l'odi cap als jueus i els musulmans, un comportament que se situen als antípodes del diàleg interreligiós en què diu estar summament interessat Ratzinger.

EXPLICACIONS La debacle va adquirir proporcions gegantines. El Papa, que de jove es va veure forçat a vestir la casaca de les joventuts hitlerianes i que va veure com els nazis aniquilaven un cosí amb síndrome de Down en nom de la millora de la raça, ara proporcionava cobertura a un negacionista. La presidenta del seu país, Angela Merkel, es va encarar amb ell. Les autoritats religioses jueves li van exigir explicacions. Després van venir els teòlegs catòlics i els bisbes francesos i alemanys. I una vegada més va haver de donar explicacions. Aquest és el Papa que s'equivoca.

 
¿Qui som? | Contactar | Avís legal
2008-2009 © Consell Islàmic Cultural de Catalunya - 08001 - Barcelona - Espanya - Telèfon: (0034) 933 010 831