La Unió pel Mediterrani fa els primers passos a Barcelona

Un any i mig després del seu naixement en la cimera celebrada a París el 13 de juliol del 2008, la Unió pel Mediterrani (UpM), successora del denominat Procés de Barcelona, comença a funcionar a la capital catalana. Amb diversos mesos de retard, els representants dels 43 països que la formen –els 27 de la Unió Europea i 16 països riberencs més, principalment del sud (tots menys Líbia) i l’est del Mediterrani– van aprovar ahir els estatuts pels quals es regirà el secretariat, que té la seu al Palau de Pedralbes de Barcelona. L’edifici es vestirà avui de gala per acollir la cerimònia de presentació oficial del secretari general, el jordà Ahmad Jalaf Masade, designat el 12 de gener passat.
En la cerimònia, presidida pel president de la Generalitat, José Montilla, hi participaran, a més de Masade, els ministres d’Exteriors d’Espanya i França, Miguel Ángel Moratinos i Bernard Kouchner; el seu col·lega egipci Ahmad Aboul-Gheit –França i Egipte ostenten la copresidència de la UpM–; el secretari general de la Lliga Àrab, Amr Mussa; el comissari europeu d’Ampliació i Política de Veïnatge, Stefan Fule; l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el representant de l’ONU per a l’Aliança de Civilitzacions, Jorge Sampaio. L’acte anirà precedit d’una simbòlica hissada de banderes dels 43 països.
La UpM, hereva de l’Associació Euromediterrània sorgida de la cimera de Barcelona del 1995, va ser una iniciativa francesa i va néixer amb la voluntat d’una institucionalització i coresponsabilització més gran en les relacions entre la UE i els seus socis mediterranis, a través de projectes regionals «d’interès per als ciutadans», des del transport a l’energia, l’educació o el desenvolupament empresarial. El finançament dels projectes provindrà de les aportacions dels països membres i del pressupost de la UE, però també del sector privat.

AL CONGELADOR / La UpM va quedar-se al congelador durant mesos a causa de la tensió generada per la guerra de Gaza del desembre del 2008 i el gener del 2009. Més tard, la negativa dels països àrabs a seure amb el cap de la diplomàcia israeliana, l’ultra Avigdor Lieberman –un problema encara no resolt– va impedir la celebració d’una reunió de ministres d’Exteriors. Més enllà de l’etern conflicte arabo-israelià, el contenciós xipriota va ser, durant les últimes setmanes, l’escull que va impedir que s’aprovessin els estatuts. Fins ahir.
Aquest avanç amb dificultats no ha de privar Barcelona de convertir-se, a partir d’avui, en «el centre neuràlgic del Mediterrani», en paraules d’un responsable de la Generalitat. El Govern català subratlla la importància que la instal·lació a Barcelona del secretariat té per a Catalunya tant des del punt de vista «polític i estratègic» com econòmic, ja que obre un ventall d’oportunitats per a la societat civil i les empreses. «Les ajudarem, però si les empreses no es mobilitzen haurem perdut una possibilitat de desenvolupament i internacionalització de la nostra economia», va dir ahir l’esmentat responsable.