Rajoy ignora la voluntat de l´ala dura d´abolir la llei de l´avortament

El Tribunal Constitucional (TC) fa gairebé cinc anys que delibera sobre la llei que permet el matrimoni gai. I en fa més de tres que està encallat amb l’Estatut. Malgrat tot, el líder del PP, Mariano Rajoy, va sortir ahir al pas de la incòmoda qüestió sobre si es compromet a derogar la nova llei de l’avortament, com li exigeix l’ala dura del partit i el moviment antiavortista, amb l’argument que no cal que n’inclogui l’abolició en el programa electoral ja que els magistrats s’hi pronunciaran abans de les eleccions del 2012.
El vicepresident del Grup Popular Europeu, Jaime Mayor Oreja, va posar diumenge Rajoy entre l’espasa i la paret, durant la concentració contra la nova llei, al mostrar-se convençut que el PP, en el cas d’accedir al Govern, modificarà la norma, ja que «mantenir-la seria enganyar-se a si mateix». Oreja va assegurar, a més, que diversos membres del seu partit estan «entestats» en la derogació. De fet, dos membres de l’equip de direcció de Rajoy, tant l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, com la coordinadora de política social del PP, Ana Pastor, que no pertanyen a l’ala dura del partit, s’han sumat públicament a aquesta tesi.
Els col·lectius antiavortistes, per la seva part, afirmen que només donaran el vot al partit que es comprometi «clarament a favor de la vida». En la marxa de diumenge, com en les anteriors, es van sentir veus molt crítiques amb el PP per no haver acotat l’anterior llei, que permetia més de 100.000 avortaments a l’any.
A tot això s’hi ha d’afegir que la secretària d’organització del PSOE, Leire Pajín, va furgar ahir en la ferida i va emplaçar Rajoy i la seva número dos, María Dolores de Cospedal, a aclarir la seva postura al més aviat possible. Davant aquest panorama, Rajoy va haver de tornar a fer d’equilibrista i donar una resposta al sector dur sense ofendre l’ala més moderada. Davant la pregunta de si inclourà la derogació en el programa electoral, va respondre: «Hi ha una sentència que estableix amb meridiana claredat que la llei de terminis és anticonstitucional. Per tant, espero que el Tribunal Constitucional actuarà com va fer en l’altra ocasió i per tant no serà necessari fer-ho». El PP ha anunciat que recorrerà contra la polèmica norma, si bé Rajoy no va precisar quan ho farà.
LA RESPOSTA / Evidentment, l’evasiva resposta no va satisfer el moviment antiavortista. El president de Fes-te Sentir, Ignacio Arsuaga, va acusar Rajoy d’«anar-se’n per la tangent» i «no escoltar» els manifestants. «El president del PP no pot delegar la seva responsabilitat al Constitucional, un tribunal altament polititzat que trigarà possiblement més de quatre o cinc anys a resoldre el recurs», va apuntar.
El que sí que s’ha situat clarament de la banda d’aquest col·lectiu ha estat el bisbe d’Alcalá de Henares, Juan Antonio Reig Pla, que s’ha saltat fins i tot la doctrina oficial de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Reig Pla, conegut últimament per haver oficiat una missa franquista el desembre passat, ha acusat el Rei de «cooperar amb el mal» per haver rubricat la polèmica reforma. «Hauria pogut dir que no ho firmava, que anteposava la seva consciència al fet de ratificar una llei que no proporciona el bé. El que ha fet és una cooperació remota amb el mal», va declarar en una entrevista a Intereconomía TV.
LA POSICIÓ DE L’EPISCOPAT / La CEE va precisar fa poc que el Rei, al contrari dels diputats, sí que podrà rebre la comunió, ja que la seva feina consisteix a firmar les lleis que li envia el Parlament.